Sempre felicitem per les Festes de Nadal
i desitgem salut, pau i prosperitat
a nivell personal i social.
Però si eixamplem el context
i ho referim al conjunt de la nació catalana
la felicitació pot tenir visos de fantasia.
Els resultats de les darreres eleccions
han colpejat les consciències, perquè
hem enviat als llimbs la independència.
No ens calen enemics foranis
per abandonar el seny i la rauxa
i anar tots desunits cap l’estimball.
I som tan masoques que havent només
salvat els mobles, ara els volem cremar.
Tornarem a la lluita de sempre
amb passos enrera i endavant
tot demanant referèndums
o declaracions unilaterals d’independència
sense suport suficient al Parlament.
Quan l’ensarronada torni a ser evident
i Madrid ens doni la propera gran punyalada
serà el poble el que s’haurà d’alçar amb valor
per declarar a la brava la independència catalana.
Enric Garriga Trullols
Autor del Pla B que funcionà
dimecres, 22 de desembre del 2010
dimarts, 7 de desembre del 2010
HE VIST ACABADES LES QUATRE COLUMNES DE MONTJUÏC
Ahir, 6 de desembre, tot aprofitant la bona temperatura vaig anar amb la meva dona a veure les quatre columnes a Montjuïc i hem vist que ja estan acabades, només manca enjardinar les bases.
Queden molt bé i no tapen el Palau ni la font lluminosa. Són el símbol de Catalunya. Enfront, però, la plaça d’Espanya.
Aquestes quatre columnes foren fetes el 1919 i el 1928 el general Primo de Rivera les enderrocà.
Jo havia nascut el 1926 (l’any de Prats de Molló de Macià), tenia només dos anys quan les féu desaparèixer. Mai les havia vist, ni mai les han vist molts catalans que nasqueren després i que ja ens han deixat o que els va assassinar Franco.
He tingut un gran goig i una gran emoció poder-les veure redreçades de nou. En Franco morí el 1975, per tant, ha costat 35 anys de “democràcia” perquè la reparació sigui un fet.
Aquí la recuperació nacional no corre pressa. També voldria veure la independència de Catalunya abans de morir, però molts diuen que no tenen cap pressa, que s’ha de preparar molt bé, que manca maduració, que és qüestió d’anys. Es critica la independència exprés, fins i tot per alguns que s’anomenen independentistes. Es defensa i es troba normal que l’independentisme estigui dividit en dreta i esquerra. Entre independentisme ideològic i no ideològic. El populisme i els líders salvapàtries creen pànic. Els que guanyen eleccions són els dolents i els que les perden i no treuen cap diputat són els bons. Perquè no ens ho mirem de l’altre costat? Els llestos guanyen les eleccions i els incompetents les perden. Per guanyar la independència ens manquen llestos, valents i decidits i sobretot que tinguin pressa. Les condicions actuals són òptimes per la independència si tenim unitat per anar tots junts.
Ahir els autobusos anaven engalanats a Barcelona, era la Festa de la Constitució Espanyola, la Constitució que manté esclaus els catalans. Com que celebrem les derrotes és natural que també celebrem la derrota de la Constitució.
Enric Garriga Trullols
Nota: Populisme corrent ideològic que vol defensar els interessos del poble (GEC).
07/12 Blanca Serra Puig, de Bcn "Jo també les he anades a veure aquest dilluns 6 i les he trobades magnífiques. Gràcies per les fotos i el comentari."
07/12 Bartomeu Mestre Sureda, de Mallorca "Recordau onsevulla que el monument ens abraça a tots els catalans, tant als continentals com als illencs!"
07/12 Josep Maria Borrull, de Bcn "Benvolgut Enric, gràcies per les vostres fotografies i també pel emotiu escrit que adjunteu. Jo ja he fet 80 anys i confio veure una Catalunya lliure."
07/12 Víctor Alexandre, de Sant Cugat del Vallès "Et felicito de tot cor, Enric. Són paraules brillants i lúcides, les teves."
07/12 Roser Garriga, de l'Hospitalet "Molt bé, Enric. Ho he reenviat a unes 60 persones."
08/12 Anna Masó, de Bcn "Em faig càrrec de l'emoció que pot produir a les persones que van viure la II República i els temps més lliures de Catalunya."
08/12 Isabel Sancho, de Bcn "Seguirem insistint, no pateixis".
12/12 Mercè Abelló, de Tettnang (Alemanya) "He llegit el teu e-mail, és molt maco i emotiu.
Queden molt bé i no tapen el Palau ni la font lluminosa. Són el símbol de Catalunya. Enfront, però, la plaça d’Espanya.
Aquestes quatre columnes foren fetes el 1919 i el 1928 el general Primo de Rivera les enderrocà.
Jo havia nascut el 1926 (l’any de Prats de Molló de Macià), tenia només dos anys quan les féu desaparèixer. Mai les havia vist, ni mai les han vist molts catalans que nasqueren després i que ja ens han deixat o que els va assassinar Franco.
He tingut un gran goig i una gran emoció poder-les veure redreçades de nou. En Franco morí el 1975, per tant, ha costat 35 anys de “democràcia” perquè la reparació sigui un fet.
Aquí la recuperació nacional no corre pressa. També voldria veure la independència de Catalunya abans de morir, però molts diuen que no tenen cap pressa, que s’ha de preparar molt bé, que manca maduració, que és qüestió d’anys. Es critica la independència exprés, fins i tot per alguns que s’anomenen independentistes. Es defensa i es troba normal que l’independentisme estigui dividit en dreta i esquerra. Entre independentisme ideològic i no ideològic. El populisme i els líders salvapàtries creen pànic. Els que guanyen eleccions són els dolents i els que les perden i no treuen cap diputat són els bons. Perquè no ens ho mirem de l’altre costat? Els llestos guanyen les eleccions i els incompetents les perden. Per guanyar la independència ens manquen llestos, valents i decidits i sobretot que tinguin pressa. Les condicions actuals són òptimes per la independència si tenim unitat per anar tots junts.
Ahir els autobusos anaven engalanats a Barcelona, era la Festa de la Constitució Espanyola, la Constitució que manté esclaus els catalans. Com que celebrem les derrotes és natural que també celebrem la derrota de la Constitució.
Enric Garriga Trullols
Nota: Populisme corrent ideològic que vol defensar els interessos del poble (GEC).
ADHESIONS
07/12 Bartomeu Mestre Sureda, de Mallorca "Recordau onsevulla que el monument ens abraça a tots els catalans, tant als continentals com als illencs!"
07/12 Josep Maria Borrull, de Bcn "Benvolgut Enric, gràcies per les vostres fotografies i també pel emotiu escrit que adjunteu. Jo ja he fet 80 anys i confio veure una Catalunya lliure."
07/12 Víctor Alexandre, de Sant Cugat del Vallès "Et felicito de tot cor, Enric. Són paraules brillants i lúcides, les teves."
07/12 Roser Garriga, de l'Hospitalet "Molt bé, Enric. Ho he reenviat a unes 60 persones."
08/12 Anna Masó, de Bcn "Em faig càrrec de l'emoció que pot produir a les persones que van viure la II República i els temps més lliures de Catalunya."
08/12 Isabel Sancho, de Bcn "Seguirem insistint, no pateixis".
12/12 Mercè Abelló, de Tettnang (Alemanya) "He llegit el teu e-mail, és molt maco i emotiu.
dilluns, 29 de novembre del 2010
INDEPENDENTISME EMERGENT
HA QUEDAT DEMOSTRAT QUE EL PLA B DE L’IPECC ERA ÚTIL PER SALVAR ELS MOBLES DE L’INDEPENDENTISME EMERGENT
S’havia fet tot el que es podia fer del Pla A.
S’havia suplicat la Unió dels dos partits, Solidaritat i Reagrupament. Fallaren tots els intents perquè han estat sords a l’intel·ligència i al sentit comú.
En canvi, el pla B de l’IPECC s’ha complert quasi totalment. Hem aconseguit salvar un partit. En volíem salvar dos. Això vol dir que encara l’IPECC era massa optimista. Reagrupament s’ha ensorrat totalment. No han fet cas de l’IPECC ni del pla B, però tampoc han fet cas de les enquestes.
Podrien haver renunciat a la circumscripció de Barcelona i no ho han fet i l’efecte dòmino ha afectat les altres tres circumscripcions.
També són culpables d’aquesta desfeta les persones i entitats que recomanaven votar indistintament qualsevol opció independentista. Això era dispersar el vot independentista i el suïcidi de l’independentisme emergent.
En canvi l’IPECC recomanava concentrar el vot per circumscripcions.
Nosaltres no ens hem limitat a recomanar i a aconsellar. Hem passat a l’acció. Hem enviat milers de cartes per correu postal. Hem enviat més de 20.000 correus electrònics i ens han llegit a la premsa (AVUI + PUNT) més de 281.000 persones.
El mal produït per la divisió s’ha salvat en part, especialment a Barcelona i Girona però ha comportat la fuita de milers de votants indignats per la manca d’unió. S’haurien pogut obtenir 12 diputats.
Hem obrat pel país perquè entressin al Parlament molts independentistes emergents. L’obcecació ha primat per sobre del sentit comú.
Ara iniciarem una nova etapa. Els polítics de Reagrupament han quedat inhabilitats per qualsevol acció futura, però els de Solidaritat també han de reflexionar a fons perquè no estan exempts de responsabilitat.
Vull oblidar tots els que m’han ridiculitzat, insultat, denigrat o rigut, inclosos els d’ERC que no anava per ells. No he respost a les provocacions.
El pla B ha resultat intel•ligent i efectiu, però el mal que s’havia fet era mortal de necessitat. Gràcies a tots els que es van adherir i han seguit el pla B. Hem salvat els mobles i una mica la dignitat.
Enric Garriga Trullols a títol personal i sense cap interès polític
Amb l’assentiment de la majoria de la Junta de l’IPECC
S’havia fet tot el que es podia fer del Pla A.
S’havia suplicat la Unió dels dos partits, Solidaritat i Reagrupament. Fallaren tots els intents perquè han estat sords a l’intel·ligència i al sentit comú.
En canvi, el pla B de l’IPECC s’ha complert quasi totalment. Hem aconseguit salvar un partit. En volíem salvar dos. Això vol dir que encara l’IPECC era massa optimista. Reagrupament s’ha ensorrat totalment. No han fet cas de l’IPECC ni del pla B, però tampoc han fet cas de les enquestes.
Podrien haver renunciat a la circumscripció de Barcelona i no ho han fet i l’efecte dòmino ha afectat les altres tres circumscripcions.
També són culpables d’aquesta desfeta les persones i entitats que recomanaven votar indistintament qualsevol opció independentista. Això era dispersar el vot independentista i el suïcidi de l’independentisme emergent.
En canvi l’IPECC recomanava concentrar el vot per circumscripcions.
Nosaltres no ens hem limitat a recomanar i a aconsellar. Hem passat a l’acció. Hem enviat milers de cartes per correu postal. Hem enviat més de 20.000 correus electrònics i ens han llegit a la premsa (AVUI + PUNT) més de 281.000 persones.
El mal produït per la divisió s’ha salvat en part, especialment a Barcelona i Girona però ha comportat la fuita de milers de votants indignats per la manca d’unió. S’haurien pogut obtenir 12 diputats.
Hem obrat pel país perquè entressin al Parlament molts independentistes emergents. L’obcecació ha primat per sobre del sentit comú.
Ara iniciarem una nova etapa. Els polítics de Reagrupament han quedat inhabilitats per qualsevol acció futura, però els de Solidaritat també han de reflexionar a fons perquè no estan exempts de responsabilitat.
Vull oblidar tots els que m’han ridiculitzat, insultat, denigrat o rigut, inclosos els d’ERC que no anava per ells. No he respost a les provocacions.
El pla B ha resultat intel•ligent i efectiu, però el mal que s’havia fet era mortal de necessitat. Gràcies a tots els que es van adherir i han seguit el pla B. Hem salvat els mobles i una mica la dignitat.
Enric Garriga Trullols a títol personal i sense cap interès polític
Amb l’assentiment de la majoria de la Junta de l’IPECC
diumenge, 28 de novembre del 2010
VOTS REALS PERDUTS PER SOLIDARITAT I REAGRUPAMENT
A Barcelona Reagrupament 23.299
A Tarragona Solidaritat 10.546
A Tarragona Reagrupament 2.873
A Lleida Solidaritat 5.716
A Lleida Reagrupament 4.190
A Girona Reagrupament 9.560
Total vots perduts 56.184 vots
Als quals caldria afegir els remanents de:
Solidaritat a Barcelona aprox. 7.209
Solidaritat a Girona aprox. 335
Total estimat 63.738 vots
Per manca d’unió entre Reagrupament i Solidaritat
S’ha perdut 1 diputat per demarcació = 4
S’han perdut 5 diputats que han anat a CIU = 5
O sigui 13 diputats que haurien pogut treure l’independentisme emergent.
Però tots els analistes diuen que s’han perdut molts d’altres per deserció dels votants fastiguejats per la desunió que han votat altres opcions o s’han abstingut.
A Tarragona Solidaritat 10.546
A Tarragona Reagrupament 2.873
A Lleida Solidaritat 5.716
A Lleida Reagrupament 4.190
A Girona Reagrupament 9.560
Total vots perduts 56.184 vots
Als quals caldria afegir els remanents de:
Solidaritat a Barcelona aprox. 7.209
Solidaritat a Girona aprox. 335
Total estimat 63.738 vots
Per manca d’unió entre Reagrupament i Solidaritat
S’ha perdut 1 diputat per demarcació = 4
S’han perdut 5 diputats que han anat a CIU = 5
O sigui 13 diputats que haurien pogut treure l’independentisme emergent.
Però tots els analistes diuen que s’han perdut molts d’altres per deserció dels votants fastiguejats per la desunió que han votat altres opcions o s’han abstingut.
divendres, 26 de novembre del 2010
dijous, 25 de novembre del 2010
APLICACIÓ DEL PLA B
En lloc de dispersar els vots s’han de reunir i aplegar els vots independentistes emergents.
Hem enviat cartes certificades als dos caps de llistes invitant-los a renunciar a algunes llistes electorals:
- A JOAN LAPORTA de Solidaritat perquè renuncii a les llistes de Tarragona, Lleida i Girona.
- A JOAN CARRETERO de Reagrupament perquè renuncii a la llista de Barcelona.
Hem enviat cartes certificades amb requeriments a renunciar als primers llocs de les llistes:
- Al primer candidat de Solidaritat a Girona, Toni Strubell perquè renuncii com a primer cap de llista.
- Al primer candidat de la llista de Solidaritat a Tarragona, Hèctor Lopez Bofill perquè renuncii com a primer cap de llista.
- Al primer candidat de la llista de Solidaritat a Lleida, Xavier Segura Riu perquè renuncii com a primer cap de llista.
- Al primer candidat de la llista de Reagrupament de Barcelona, Rut Carandell Rieradevall perquè renuncii com a primer cap de llista.
- Al segon candidat de la llista de Reagrupament a Barcelona, Carles Móra, perquè renuncii com a segon candidat de la llista.
- Al tercer candidat de la llista de Reagrupament de Barcelona, Montserrat Tudela Penya, perquè renuncii com a tercer candidat de la llista.
Trobareu el model de les cartes enviades per correu certificat a: http://enricgarrigatrullols.blogspot.com
El pla B consisteix a votar unicament Solidaritat a la circumscripció de Barcelona i votar unicament Reagrupament les de Terragona, Lleida i Girona.
Els resultats serien molt millors si es produeixen les renúncies demanades.
ENRIC GARRIGA TRULLOLS
diumenge, 12 de setembre del 2010
ARENYS DE MUNT UN CLAMOR PER LA UNITAT
“El diumenge 28 de novembre anirem a votar independència i si els partits polítics que es presenten no són capaços de presentar-se units, nosaltres, el poble català, estarem units, perquè el Parlament de Catalunya proclami unilateralment la independència de Catalunya.”
Víctor Cucurull - 12.9.2010 - Arenys de Munt (Plaça de l’església)
Víctor Cucurull - 12.9.2010 - Arenys de Munt (Plaça de l’església)
*********
“És de primera necessitat que els partits i associacions, que s’han constituït amb la mateixa idea de proclamar la Independència, s’uneixin en una sola veu que formi un clamor universal.”
Dr. Moisès Broggi – 12.9.2010 – Arenys de Munt (Parc de Can Jalpí)
*********
“És inconcebible que hi hagi dues o tres llistes exactament iguals i amb un mateix objectiu. Aquesta dicotomia és una escopinada a la manifestació que es va fer a Barcelona el 10 de juliol passat.”
Dr. Oriol Domènec – 12.9.2010 – Arenys de Munt (Parc de Can Jalpí)
*********
“A Arenys de Munt el crit més escoltat el matí era independència [a la plaça de l’església]. A la tarda va ser unitat (al Parc Jalpí)” AVUI / EL PUNT 13.09.2010
Nota: A la tarda havien arribat Joan Carretero i Joan Laporta i per això el públic cridava “Unitat”. Malgrat que en públic aparentment són amics no volen cap d’ells fer una candidatura única, però això els portarà problemes durant la campanya electoral.
dimarts, 7 de setembre del 2010
UNITAT INDEPENDENTISTA
Aquestes properes eleccions del Parlament de Catalunya són crucials de cara a la independència de Catalunya.
Estem en un procés inèdit en la història de Catalunya, el poble català és molt majoritàriament independentista i en canvi els partits tradicionals no ho són i ERC ha decepcionat els seus votants.
Davant d’aquest panorama desolador, els resultats de les eleccions amb els partits habituals restaran força i fins i tot poden bloquejar el procés independentista.
Per tant, per part dels independentistes, cal fer un boicot total a tot l’escenari polític i votar únicament en aquesta ocasió històrica a una formació nova independentista.
Però un cop més la divisió ha afectat també al nou camp emergent independentista i per ara hi ha prevista la presentació de dues llistes, la de Reagrupament i la de la Solidaritat.
Tots els partits són en contra de les dues formacions però es freguen les mans davant de la fragmentació.
Què pot fer el poble davant la insensatesa política que representa anar separats? Doncs sí, hi ha solució: Votar només una opció, sense descartar l’altra. M’explico: Hi ha quatre circumscripcions. Barcelona en habitants és equivalent a Girona, Tarragona i Lleida.
Estem en un procés inèdit en la història de Catalunya, el poble català és molt majoritàriament independentista i en canvi els partits tradicionals no ho són i ERC ha decepcionat els seus votants.
Davant d’aquest panorama desolador, els resultats de les eleccions amb els partits habituals restaran força i fins i tot poden bloquejar el procés independentista.
Per tant, per part dels independentistes, cal fer un boicot total a tot l’escenari polític i votar únicament en aquesta ocasió històrica a una formació nova independentista.
Però un cop més la divisió ha afectat també al nou camp emergent independentista i per ara hi ha prevista la presentació de dues llistes, la de Reagrupament i la de la Solidaritat.
Tots els partits són en contra de les dues formacions però es freguen les mans davant de la fragmentació.
Què pot fer el poble davant la insensatesa política que representa anar separats? Doncs sí, hi ha solució: Votar només una opció, sense descartar l’altra. M’explico: Hi ha quatre circumscripcions. Barcelona en habitants és equivalent a Girona, Tarragona i Lleida.
Doncs bé, a la circumscripció de Barcelona tots els independentistes voten únicament Solidaritat i en les altres tres voten únicament Reagrupament.
Amb això no es divideix el vot en cap circumscripció i alhora estan obligats a posteriori a unir els diputats respectius al Parlament. No es perd cap vot ni es perd cap diputat.
Per tant, tots els independentistes, del partit que siguin, cal que votin aquest cop Solidaritat o Reagrupament segons la seva circumscripció. Així donarem exemple de sentit comú, cosa que no tenen els dirigents.
Finalment, vull recordar que per votar independentisme aquest cop no cal que es donin de baixa de militància els afiliats als partits tradicionals. El vot és secret.
Caldria comptar amb tothom a l’hora de declarar la independència al Parlament per majoria. Tenim la independència al sac. No ens la deixem escapar.
Enric Garriga Trullols
President IPECC
NO LLENCEM EL VOT
Cal concentrar el vot independentista en les eleccions del 29 de novembre de 2010.
A la circumscripció de Barcelona
Cal votar només SOLIDARITAT
*********
A les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona
Cal votar només REAGRUPAMENT
*********
Així no es perdrà cap vot independentista i tampoc cap diputat.
A més de patriotes hem de ser intel·ligents i pràctics.
La divisió i la dispersió dels vots només beneficia als nostres enemics, es perden diputats i es crea un estat d’ànim de frustració.
El poble vol la unitat per guanyar. Si ells no la volen, nosaltres els hi dividim el pastís en dues parts equivalents.
Tots hi guanyen i Catalunya molt més.
Amb això no es divideix el vot en cap circumscripció i alhora estan obligats a posteriori a unir els diputats respectius al Parlament. No es perd cap vot ni es perd cap diputat.
Per tant, tots els independentistes, del partit que siguin, cal que votin aquest cop Solidaritat o Reagrupament segons la seva circumscripció. Així donarem exemple de sentit comú, cosa que no tenen els dirigents.
Finalment, vull recordar que per votar independentisme aquest cop no cal que es donin de baixa de militància els afiliats als partits tradicionals. El vot és secret.
Caldria comptar amb tothom a l’hora de declarar la independència al Parlament per majoria. Tenim la independència al sac. No ens la deixem escapar.
Enric Garriga Trullols
President IPECC
IMPORTANT
Ens agradaria saber la vostra opinió sobre aquesta proposta i si us agrada envieu la vostra adhesió a: ipecc@ipecc.cat i feu-ne molta difusió.
ADVERTÈNCIA
Aquesta proposta pot ferir sentiments polítics dels militants de Solidaritat i Reagrupament i d’ERC.
Ho sentim ja que no ens dirigim a aquesta minoria de persones sinó a la gran majoria independentista del poble català que vol la unitat.
Ens agradaria saber la vostra opinió sobre aquesta proposta i si us agrada envieu la vostra adhesió a: ipecc@ipecc.cat i feu-ne molta difusió.
ADVERTÈNCIA
Aquesta proposta pot ferir sentiments polítics dels militants de Solidaritat i Reagrupament i d’ERC.
Ho sentim ja que no ens dirigim a aquesta minoria de persones sinó a la gran majoria independentista del poble català que vol la unitat.
NO LLENCEM EL VOT
Cal concentrar el vot independentista en les eleccions del 29 de novembre de 2010.
PROPOSTA
A la circumscripció de Barcelona
Cal votar només SOLIDARITAT
*********
A les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona
Cal votar només REAGRUPAMENT
*********
Així no es perdrà cap vot independentista i tampoc cap diputat.
A més de patriotes hem de ser intel·ligents i pràctics.
La divisió i la dispersió dels vots només beneficia als nostres enemics, es perden diputats i es crea un estat d’ànim de frustració.
El poble vol la unitat per guanyar. Si ells no la volen, nosaltres els hi dividim el pastís en dues parts equivalents.
Tots hi guanyen i Catalunya molt més.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)