Ahir, 6 de desembre, tot aprofitant la bona temperatura vaig anar amb la meva dona a veure les quatre columnes a Montjuïc i hem vist que ja estan acabades, només manca enjardinar les bases.
Queden molt bé i no tapen el Palau ni la font lluminosa. Són el símbol de Catalunya. Enfront, però, la plaça d’Espanya.
Aquestes quatre columnes foren fetes el 1919 i el 1928 el general Primo de Rivera les enderrocà.
Jo havia nascut el 1926 (l’any de Prats de Molló de Macià), tenia només dos anys quan les féu desaparèixer. Mai les havia vist, ni mai les han vist molts catalans que nasqueren després i que ja ens han deixat o que els va assassinar Franco.
He tingut un gran goig i una gran emoció poder-les veure redreçades de nou. En Franco morí el 1975, per tant, ha costat 35 anys de “democràcia” perquè la reparació sigui un fet.
Aquí la recuperació nacional no corre pressa. També voldria veure la independència de Catalunya abans de morir, però molts diuen que no tenen cap pressa, que s’ha de preparar molt bé, que manca maduració, que és qüestió d’anys. Es critica la independència exprés, fins i tot per alguns que s’anomenen independentistes. Es defensa i es troba normal que l’independentisme estigui dividit en dreta i esquerra. Entre independentisme ideològic i no ideològic. El populisme i els líders salvapàtries creen pànic. Els que guanyen eleccions són els dolents i els que les perden i no treuen cap diputat són els bons. Perquè no ens ho mirem de l’altre costat? Els llestos guanyen les eleccions i els incompetents les perden. Per guanyar la independència ens manquen llestos, valents i decidits i sobretot que tinguin pressa. Les condicions actuals són òptimes per la independència si tenim unitat per anar tots junts.
Ahir els autobusos anaven engalanats a Barcelona, era la Festa de la Constitució Espanyola, la Constitució que manté esclaus els catalans. Com que celebrem les derrotes és natural que també celebrem la derrota de la Constitució.
Enric Garriga Trullols
Nota: Populisme corrent ideològic que vol defensar els interessos del poble (GEC).
07/12 Blanca Serra Puig, de Bcn "Jo també les he anades a veure aquest dilluns 6 i les he trobades magnífiques. Gràcies per les fotos i el comentari."
07/12 Bartomeu Mestre Sureda, de Mallorca "Recordau onsevulla que el monument ens abraça a tots els catalans, tant als continentals com als illencs!"
07/12 Josep Maria Borrull, de Bcn "Benvolgut Enric, gràcies per les vostres fotografies i també pel emotiu escrit que adjunteu. Jo ja he fet 80 anys i confio veure una Catalunya lliure."
07/12 Víctor Alexandre, de Sant Cugat del Vallès "Et felicito de tot cor, Enric. Són paraules brillants i lúcides, les teves."
07/12 Roser Garriga, de l'Hospitalet "Molt bé, Enric. Ho he reenviat a unes 60 persones."
08/12 Anna Masó, de Bcn "Em faig càrrec de l'emoció que pot produir a les persones que van viure la II República i els temps més lliures de Catalunya."
08/12 Isabel Sancho, de Bcn "Seguirem insistint, no pateixis".
12/12 Mercè Abelló, de Tettnang (Alemanya) "He llegit el teu e-mail, és molt maco i emotiu.
Queden molt bé i no tapen el Palau ni la font lluminosa. Són el símbol de Catalunya. Enfront, però, la plaça d’Espanya.
Aquestes quatre columnes foren fetes el 1919 i el 1928 el general Primo de Rivera les enderrocà.
Jo havia nascut el 1926 (l’any de Prats de Molló de Macià), tenia només dos anys quan les féu desaparèixer. Mai les havia vist, ni mai les han vist molts catalans que nasqueren després i que ja ens han deixat o que els va assassinar Franco.
He tingut un gran goig i una gran emoció poder-les veure redreçades de nou. En Franco morí el 1975, per tant, ha costat 35 anys de “democràcia” perquè la reparació sigui un fet.
Aquí la recuperació nacional no corre pressa. També voldria veure la independència de Catalunya abans de morir, però molts diuen que no tenen cap pressa, que s’ha de preparar molt bé, que manca maduració, que és qüestió d’anys. Es critica la independència exprés, fins i tot per alguns que s’anomenen independentistes. Es defensa i es troba normal que l’independentisme estigui dividit en dreta i esquerra. Entre independentisme ideològic i no ideològic. El populisme i els líders salvapàtries creen pànic. Els que guanyen eleccions són els dolents i els que les perden i no treuen cap diputat són els bons. Perquè no ens ho mirem de l’altre costat? Els llestos guanyen les eleccions i els incompetents les perden. Per guanyar la independència ens manquen llestos, valents i decidits i sobretot que tinguin pressa. Les condicions actuals són òptimes per la independència si tenim unitat per anar tots junts.
Ahir els autobusos anaven engalanats a Barcelona, era la Festa de la Constitució Espanyola, la Constitució que manté esclaus els catalans. Com que celebrem les derrotes és natural que també celebrem la derrota de la Constitució.
Enric Garriga Trullols
Nota: Populisme corrent ideològic que vol defensar els interessos del poble (GEC).
ADHESIONS
07/12 Bartomeu Mestre Sureda, de Mallorca "Recordau onsevulla que el monument ens abraça a tots els catalans, tant als continentals com als illencs!"
07/12 Josep Maria Borrull, de Bcn "Benvolgut Enric, gràcies per les vostres fotografies i també pel emotiu escrit que adjunteu. Jo ja he fet 80 anys i confio veure una Catalunya lliure."
07/12 Víctor Alexandre, de Sant Cugat del Vallès "Et felicito de tot cor, Enric. Són paraules brillants i lúcides, les teves."
07/12 Roser Garriga, de l'Hospitalet "Molt bé, Enric. Ho he reenviat a unes 60 persones."
08/12 Anna Masó, de Bcn "Em faig càrrec de l'emoció que pot produir a les persones que van viure la II República i els temps més lliures de Catalunya."
08/12 Isabel Sancho, de Bcn "Seguirem insistint, no pateixis".
12/12 Mercè Abelló, de Tettnang (Alemanya) "He llegit el teu e-mail, és molt maco i emotiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada